InformaciĆ³ sobre els hitites, breu informaciĆ³ sobre hitites
La naciĆ³, que va viure entre el 1650 i el 1200 aC, va provocar lāapariciĆ³ de noves opinions durant les colĆ²nies comercials assĆries. Ćs una tribu indio-europea. El fundador de lāEstat Ć©s Labarna. Es coneix com BoÄazkale o Hattusa a la capital. Hi ha un gran castell al centre de la ciutat.
Quan es procedeix en direcciĆ³ nord-oest, sāarriba a cases particulars dāaquest perĆode i a la part baixa de la ciutat on es troba el Gran Temple. El castell de Yenice i el castell groc es troben aquĆ. La ciutat alta es troba a la part sud. Hi ha murs en forma de pit construĆÆts pels reis al segle XIII aC. Aquests murs inclouen la Porta del Rei, Potern, Porta de lāEsfinx, Porta del LleĆ³.
HistĆ²ria hitita
Continguts
Ćs possible examinar la histĆ²ria hitita en dues parts. BC 1650 - 1450 LāAntic Regne i BC 1450 - 1200 es divideix en el perĆode imperial hitita. DesprĆ©s de la sobirania dāAnatĆ²lia, va organitzar una campanya cap a SĆria. BC 1274'da desprĆ©s de la batalla de Kadesh amb Egipte aC. Es va fer el tractat que porta el mateix nom que la guerra l'any 1269. Aquest tractat Ć©s el primer tractat escrit. El paĆs va ser destruĆÆt pels atacs de les tribus caxka.
BC Els anys 1800 van ser la primera vegada que es va obtenir informaciĆ³ sobre l'estat. La histĆ²ria tradicional hitita Ć©s lāĆØpoca anomenada Telipinu era el āRegne MitjĆ ā.
QuĆØ Ć©s Hittite?
L'hittita Ć©s la mĆ©s antiga de les llengĆ¼es indoeuropees. Les sĆlĀ·labes o signes individuals expressen paraules. Els jeroglĆfics sĆ³n els preferits en les inscripcions grans, com ara les foques i els monuments rupestres. LāalfabetitzaciĆ³ es considera una habilitat per a un grup reduĆÆt. Entre les obres escrites en cuneiforme, hi ha anuals, textos cerimonials, documents relacionats amb fets histĆ²rics, tractats, documents de donaciĆ³ i cartes. A mĆ©s de les tauletes dāargila, tambĆ© hi havia tauletes de fusta i metall.
Va ser el 1986 quan es va descobrir la primera tauleta metĆ lĀ·lica a Hattusa.
Els hitites van adoptar una religiĆ³ politeista i hi ha milers de dĆ©us i deesses. Molts dāaquests dĆ©us van ser presos de les religions dāaltres tribus. Els dĆ©us se solapen amb els humans. A mĆ©s de superposar-se fĆsicament, tambĆ© Ć©s com un Ć©sser humĆ espiritualment. Mengen, beuen i es comporten bĆ© si sĆ³n ben cuidats, tal com fan les persones.
Des de la creaciĆ³ dels hitites, el dĆ©u principal Ć©s Tesup, el dĆ©u de la tempesta. Un altre dĆ©u Ć©s Hetap, la deessa del Sol. La regiĆ³ tambĆ© es coneix com la regiĆ³ dels mil dĆ©us. Tot i que cada ciutat tenia un dĆ©u principal, cada rei tenia un dĆ©u guardiĆ . Assegura la formaciĆ³ de l'era cĆ²smica i mantĆ© l'ordre del regne. El cos polĆtic de lāadministraciĆ³ Ć©s Panku, tambĆ© conegut com a assemblea imperial. El regne era un element hereditari. Tanmateix, si no tenia un home de primer i segon grau que poguĆ©s ser rei, lāesposa dāuna princesa de primer grau tambĆ© podria convertir-se en rei.
L'hereu aparent del rei hauria de tenir l'aprovaciĆ³ de Panku i desprĆ©s jurar lleialtat. Hi havia reina al costat del rei i, tot i que podia jugar un paper actiu a les reines, el rei era el poder absolut.
A jutjar pel contingut del tractat de Kadesh, que Ć©s el primer tractat escrit, II. Mentre RamsĆØs evacuava els llocs que havia pres abans de la guerra, els hitites van prendre la ciutat de Kades. A causa de l'assassinat de Muvattalli a causa d'una revolta militar durant el tractat, III. Hattusili va signar. Ćs el tractat mĆ©s antic de la histĆ²ria del mĆ³n basat en el principi dāigualtat.
El tractat es va escriure en acadi sobre plaques de plata mitjanƧant una escriptura cuneĆÆforme. El segell de la reina tambĆ© es pren amb el segell del rei. Tot i que es perd la versiĆ³ original del tractat, a les excavacions de BoÄazkƶy es va trobar una cĆ²pia del tractat gravada a les parets dels temples egipcis que sāexhibeix al Museu ArqueolĆ²gic dāIstanbul, mentre que una cĆ²pia ampliada es troba a lāedifici de les Nacions Unides a Nova York.