ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Què és l’Organització Internacional?
Continguts
Grups d'estat, opressió, interès i professionals, partits polÃtics i punts de vista del món; Són els sindicats formats per augmentar el seu poder i acceptar els seus desitjos i demandes a altres actors com a actor de les relacions internacionals. Aquestes organitzacions i estructures ocupen el segon lloc en la dimensió dels actors de relacions internacionals.
Les societats fundades a l’antiga Grècia i que tenen algunes funcions en punts religiosos són els primers exemples d’organització. Tot i això, la creació de les organitzacions internacionals actuals va entrar a l’agenda després de les Guerres Napoleòniques. Al final de la guerra, va començar amb la Comissió del riu Rin, que es va establir amb el Congrés de Viena de 1815. Avui hi ha al voltant de 400 organitzacions.
Classificació d’organitzacions internacionals
Organitzacions internacionals; es classifica segons la unió (universal, regional), la funció (cultural, cientÃfica, militar, polÃtica, sanità ria, econòmica) i l’autoritat (internacional, supranacional).
Estructura de les organitzacions internacionals
En organitzacions internacionals; Hi ha algunes caracterÃstiques que haurien de tenir les organitzacions. Mirant aquestes caracterÃstiques; en el nivell més bà sic, hauria de tenir un propòsit comú d'almenys tres estats. Les membres han de ser individuals o col·lectives, amb tot el dret a concedir-la d’almenys tres països. Un altre article hauria de ser l’acord d’establiment, una estructura formal en la qual els membres poden triar sistemà ticament els seus òrgans de direcció i oficials. Tot i això, tots els oficials no haurien de pertà nyer a individus d’una mateixa nació durant més d’un temps. Pel que fa a la qüestió pressupostà ria, almenys tres estats haurien de tenir una participació total. I el benefici no s’ha de motivar. Un altre punt que una organització internacional hauria d’acollir és que s’ha d’indicar clarament un tema de l’agenda.
Tot i que les organitzacions internacionals difereixen dels estats, hi ha alguns punts que aclareixen aquesta distinció. per exemple no hi ha cap comunitat humana que sigui plenament competent i tingui un vincle de nacionalitat. Un altre tema es refereix al comandament d’organitzacions internacionals. No és possible obligar ningú a complir aquestes decisions.
El naixement d’organitzacions internacionals té lloc amb la declaració de la voluntat dels estats membres sobre aquesta qüestió. Un altre punt sobre organitzacions es refereix a la personalitat jurÃdica de les organitzacions. La personalitat jurÃdica d’una organització internacional està limitada a l’objectiu de l’organització.
Membre a organitzacions internacionals
L’adhesió es produeix de dues maneres. El primer és que els estats que van signar l'establiment i el tractat de l'organització són anomenats com a fundador o membre principal. El segon és que els estats que es van unir després van ser anomenats estats membres.
Un dels principis bà sics en les organitzacions internacionals és que es basa en el principi que els estats membres són iguals. Tanmateix, en contra d'aquesta situació, els vots de l'afiliat fundador o d'alguns estats membres poden impedir la presa de decisions. Al mateix temps, l’estat d’acceptació, retirada i acomiadament de membres en organitzacions pot canviar i diferir en les organitzacions. L’admissió als membres generalment té la forma d’examinar i acceptar les sol·licituds de països candidats que compleixen els requisits d’adhesió.
Un altre punt d'aquesta qüestió és que no hi ha cap condició per ser membre d'aquesta organització per participar en estudis organitzatius. És a dir, poden opinar en estudis amb l’estat d’observador. Avui, mentre que l’adhesió a organitzacions internacionals es considera una millora en molts camps com la seguretat, l’economia i la cooperació; Per als estats forts, es considera aquesta situació com una oportunitat per consolidar el seu poder.
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Les organitzacions es divideixen en dues a nivell internacional i regional. Mirar-ne alguns;
Unió Africana (AU)
Organització Europea de Seguretat i Cooperació (OSCE)
Organització dels Estats Units (OEA)
Comunitat econòmica dels països andins
Centre asià tic de drets humans
Banc de desenvolupament asià tic
Cooperació econòmica Àsia-PacÃfic (APEC)
Comunitat econòmica euroasià tica (EURASEC)
Organització de Patents d'Eurasia (EAPO)
Unió Europea (UE)
Consell d'Europa (COE)
Institut Europeu de Patents (EPI)
Mancomunitat d'Estats Independents (CIS)
Moviment de països sense restriccions (NAM)
Consell dels Estats del Mar BÃ ltic (CBSS)
Comunitat econòmica dels països de l'Àfrica Occidental (CEDEAO)
Unió d’Europa Occidental (UEO)
Nacions Unides (ONU)
Consell de Cooperació Regional
CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear)
Comunitat de països de l’Àfrica Oriental (EAC)
Mercat Comú de l'Àfrica Oriental i Central (COMESA)
Associació Mundial de Protecció (UICN)
Tribunal d'Arbitratge Permanent (PCA)
Organització Mundial de Duanes (OGD)
Organització Mundial del Comerç (OMC)
Organització de Cooperació Econòmica (ECO)
G20
G3
Bloc G4
Nacions del G4
G77
G8
Vuit països en desenvolupament (D-8)
Organització d'Alimentació i Agricultura (FAO)
Associacions globals públic-privades (GPPP)
GUAM
Unió duanera sud-africana (SACC)
Comunitat sud-africana de desenvolupament (SADC)
Commonwealth sud-americana (CSN)
Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR)
Organització de cooperació regional sud-asià tica (SAARC)
Programa d’entorn comú d’Àsia del Sud (SACEP)
Mercat Comú Sud (MERCOSUR)
Comissió de ciències de la Terra del PacÃfic Sud (SOPAC)
Associació de nacions del sud-est asià tic (ASEAN)
Procés de cooperació al sud-est europeu (GDAU)
Centre de Cooperació en Seguretat (RACVIAC)
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organització de la Cooperació Islà mica (OIC)
Organització de la cooperació econòmica del Mar Negre (BSEC)
Associació d'Estats del Carib (KDB)
Consell de cooperació dels països à rabs del Golf (KIK)
Acord de Lliure Comerç dels països de l'Amèrica del Nord (TLCAN)
Organització del Tractat de l'Atlà ntic Nord (OTAN)
Comunitat d'Amèrica Llatina i Estats del Carib (CELAC)
Organització de tractats de prohibició integral (CTBTO)
Agència de l'Energia Nuclear (NEA)
Comunitat econòmica dels Estats de l’Àfrica Central (CEEAC-ECCAS)
Sistema d'integració centreamericà (SICA)
Acord comercial dels països de l'illa del PacÃfic (PICTA)
Pacte de relacions econòmiques tancades als països de l'illa del PacÃfic (PACER)
Consell de les Organitzacions Regionals de les Illes del PacÃfic (CROP)
Organització de països exportadors de petroli (OPEP)
Comunitat de països de parla portuguesa (CPLP)
Comissió del Centre MarÃtim del Rin (CCNR)
Organització de Cooperació de Xangai (SCO)
Congrés de Cooperació entre Estats i Comunitats Turques i Amistats
Consell de Cooperació de països de parla turca (Consell turc)
Organització Internacional de la Cultura Turca (Türksoy)
Amnistia Internacional (AI),
Oficina Internacional de Peses i Mesures (BIPM)
Associació Internacional de Ferrocarrils (UIC)
Fons Monetari Internacional (FMI)
Organització Internacional de Mesures Legals (OIML)
Organitzacions com el International Olive Council (COI) es troben entre les organitzacions internacionals i regionals.